Ara fa un any vam agafar tots junts un tren. Amb les motxilles buides i amb moltes expectatives vam començar un nou camí, un camí que no sabíem on ens portaria ni que ens esperava.
A mesura que vivíem caus, sortides i festes les nostres motxilles s'omplien de moments, emocions i aprenentatge.
Els caps hem tingut el privilegi de ser els maquinistes del vostre tren i acompanyar-vos durant aquest any on hem compartit moments de riures i plors, on us hem transmès tot el que el cau ens ha transmès a nosaltres i hem intentat que ho estimeu tant com ho estimem els caps. Heu après de nosaltres així com nosaltres ho hem fet de vosaltres.
Fer de guia no sempre es fàcil però quan et trobes una unitat com la que hem anat construint aquest any te'n adones que créixer no només es fer-te vell sinó que també es fer-te gran.
Ara després d'un any ha arribat l'hora de baixar del tren, obrir les motxilles i valorar. Els caps us podem dir que ha estat un orgull acompanyar-vos durant aquesta etapa on no només hem vist com apreníeu a respectar-vos sinó on també hem vist com us estimàveu i us cuidàveu.
Tot i que ara és el moment on els caps hem de baixar d'aquest tren i cedir el nostre lloc a noves persones, això no vol dir que no ens podem tornar a trobar en altres estacions i que no us seguim acompanyant d'una manera o altre. Tingueu un bon viatge i no oblideu mai qui us ha acompanyat al llarg del camí.
Els vostres caps us estimen, sempre a punt i tant com puc.
Oriol, Ina, Quim, Maria i Marc.
A mesura que vivíem caus, sortides i festes les nostres motxilles s'omplien de moments, emocions i aprenentatge.
Els caps hem tingut el privilegi de ser els maquinistes del vostre tren i acompanyar-vos durant aquest any on hem compartit moments de riures i plors, on us hem transmès tot el que el cau ens ha transmès a nosaltres i hem intentat que ho estimeu tant com ho estimem els caps. Heu après de nosaltres així com nosaltres ho hem fet de vosaltres.
Fer de guia no sempre es fàcil però quan et trobes una unitat com la que hem anat construint aquest any te'n adones que créixer no només es fer-te vell sinó que també es fer-te gran.
Ara després d'un any ha arribat l'hora de baixar del tren, obrir les motxilles i valorar. Els caps us podem dir que ha estat un orgull acompanyar-vos durant aquesta etapa on no només hem vist com apreníeu a respectar-vos sinó on també hem vist com us estimàveu i us cuidàveu.
Tot i que ara és el moment on els caps hem de baixar d'aquest tren i cedir el nostre lloc a noves persones, això no vol dir que no ens podem tornar a trobar en altres estacions i que no us seguim acompanyant d'una manera o altre. Tingueu un bon viatge i no oblideu mai qui us ha acompanyat al llarg del camí.
Els vostres caps us estimen, sempre a punt i tant com puc.
Oriol, Ina, Quim, Maria i Marc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada