Bon dia Llops!
Tot l'equip de caps espera que ja estigueu recuperats de la Sortida a la Molina perquè..... Aquest cap de setmana hi ha CAU on semprem al Lledoner de 16:00h a 18:00h.
Pels qui van anar a la Sortida passada, recordareu que vam fer un còmic sobre la història de la Rikki-tikki-tavi, doncs els caps hem pensat que us agradaria tenir-la, així que us la hem penjat al blog!
BREU HISTÒRIA DEL RIKKI-TIKKI-TAVI
Adaptació de “El llibre de les Terres Verges”, de Rudyard Kipling
1a part
Aquesta és la història de la gran batalla a la que va enfrontar-se la Rikki-tikki-tavi, sense ajuda de ningú, contra dues cobres, el Nag i la Nagaina.
El Darzee, un ocell teixidor, va col•laborar amb ella, i el Xuxundra, un ratolinet, que mai camina pel centre del terra, sinó silenciosament a prop de les parets, va ser qui el va aconsellar.
La Rikki era una mangosta, semblant a un gat petit en la pell i la cua, però molt més proper a una mostela en el cap i les costums. Podia gratar-se on volgués, amb qualsevol pota, del davant o del darrere, que li vingués de gust utilitzar, i el crit de guerra que feia quan anava corretejant per les altres herbes era:
- Rikk-tikk-tikki-tikki-tchk!
Un dia, una de les grans riuades d’estiu va treure-la del seu cau en el que vivia amb el seu pare i la seva mare, i el va arrossegar fins que va perdre el sentit.
2a part
La Rikki, la mangosta, quan es va reanimar després de ser arrossegada per la riuada, estava tombada sota la calor del sol i un petit nen deia:
- Una mangosta morta. L’haurem d’enterrar.
- No – va dir la seva mare -, portem-la a dins per assecar-la. Potser no està morta.
El van portar a la casa i li van donar calor, i la Rikki va obrir els ulls i va esternudar.
- Ara – va dir el pare del nen - no l’espanteu i veurem el que fa.
Espantar a una mangosta és el més difícil del món, perquè està plena de curiositat, des del musell fins a la cua. El lema de la família de les mangostes és: “Corre i assabenta’t de tot”. La Rikki-tikki es va posar a donar voltes al voltant de la taula; va seure allisant-se la pell i gratant-se, i va pujar a l’espatlla del nen d’un salt.
- Totes les mangostes són així – va dir el pare. - Si el Teddy - que era el nen que l’havia acollit - no l’agafa per la cua ni intenta tancar-la en una gàbia, es passarà tot el dia entrant i sortint de casa. Anem a donar-li alguna cosa de menjar.
A la Rikki-tikki li va agradar moltíssim i llavors va començar a sentir-se millor.
3a part
La Rikki, la mangosta, es va quedar a la casa de la família que l’havia acollit, i allà va conèixer al Xuxundra, el ratolinet, i a la Xua, la seva cosina; i al Darzee, l’ocell teixidor, i a la seva dona, que el van avisar dels grans perills del jardí: el Nag, la gran serp cobra i la seva esposa Nagaina.
Les dues cobres volien quedar-se amb el jardí de la casa i van planejar matar a la família. Llavors el Nag es va colar a la casa però el Xuxundra va avisar la Rikki i abans de que el Nag pogués fer res, la Rikki va saltar sobre seu i la va matar com fan les mangostes. Mentrestant la Nagaina seguia al jardí esperant una senyal.
Si llegeixen un llibre antic de història natural, veuran que, quan una mangosta rep una mossegada d’una serp en una baralla, se’n va corrents a menjar unes herbes que la curen. Això no és veritat. La victòria consisteix en una qüestió de velocitat, tan dels ulls com dels peus; es tracta del cop de la serp contra el salt de la mangosta; i com que no hi ha cap ull capaç de seguir el moviment del cap d’una serp quan ataca, això fa que les coses passin d’una manera molt més meravellosa que si fossin herbes màgiques. La Rikki-tikki era conscient de que era una mangosta jove, i precisament per això, estava molt satisfeta d’haver esquivat un atac per l’esquena.
4a part
Llavors, quan la cobra Nagaina es va adonar que la mangosta Rikki-tikki-tavi havia matat al seu marit Nag, es va enfadar molt i va decidir que ella mateixa mataria al nen i als pares de la família que havien acollit a la mangosta. La Rikki se’n va assabentar i va demanar ajuda al Darzee, l’ocell teixidor.
Llavors el Darzee es va posar a caminar com si tingués l’ala trencada mentre la Nagaina s’acostava a ell pensant en menjar-se’l. La Rikki va anar a buscar-la. Mentrestant la Nagaina s’ho va pensar millor i va decidir anar a acabar amb la família mentre estaven menjant.
Quan estava a punt de mossegar el nen, va arribar la Rikki i va començar a barallar-se amb la Nagaina, la mossegar a la cua i no la deixava anar. Però la serp es va dirigir al seu cau i va arrossegar la Rikki amb ella, i això és el més perillós que li pot passar a una mangosta perquè en la foscor de la cova no pot veure què fa la serp.
Però la Rikki va vèncer i quan va sortir es va quedar com a guardiana del jardí i la casa de la família, que sempre van cuidar d’ella.
Esperem que us agradi!
Tot l'equip de caps espera que ja estigueu recuperats de la Sortida a la Molina perquè..... Aquest cap de setmana hi ha CAU on semprem al Lledoner de 16:00h a 18:00h.
Pels qui van anar a la Sortida passada, recordareu que vam fer un còmic sobre la història de la Rikki-tikki-tavi, doncs els caps hem pensat que us agradaria tenir-la, així que us la hem penjat al blog!
BREU HISTÒRIA DEL RIKKI-TIKKI-TAVI
Adaptació de “El llibre de les Terres Verges”, de Rudyard Kipling
1a part
Aquesta és la història de la gran batalla a la que va enfrontar-se la Rikki-tikki-tavi, sense ajuda de ningú, contra dues cobres, el Nag i la Nagaina.
El Darzee, un ocell teixidor, va col•laborar amb ella, i el Xuxundra, un ratolinet, que mai camina pel centre del terra, sinó silenciosament a prop de les parets, va ser qui el va aconsellar.
La Rikki era una mangosta, semblant a un gat petit en la pell i la cua, però molt més proper a una mostela en el cap i les costums. Podia gratar-se on volgués, amb qualsevol pota, del davant o del darrere, que li vingués de gust utilitzar, i el crit de guerra que feia quan anava corretejant per les altres herbes era:
- Rikk-tikk-tikki-tikki-tchk!
Un dia, una de les grans riuades d’estiu va treure-la del seu cau en el que vivia amb el seu pare i la seva mare, i el va arrossegar fins que va perdre el sentit.
2a part
La Rikki, la mangosta, quan es va reanimar després de ser arrossegada per la riuada, estava tombada sota la calor del sol i un petit nen deia:
- Una mangosta morta. L’haurem d’enterrar.
- No – va dir la seva mare -, portem-la a dins per assecar-la. Potser no està morta.
El van portar a la casa i li van donar calor, i la Rikki va obrir els ulls i va esternudar.
- Ara – va dir el pare del nen - no l’espanteu i veurem el que fa.
Espantar a una mangosta és el més difícil del món, perquè està plena de curiositat, des del musell fins a la cua. El lema de la família de les mangostes és: “Corre i assabenta’t de tot”. La Rikki-tikki es va posar a donar voltes al voltant de la taula; va seure allisant-se la pell i gratant-se, i va pujar a l’espatlla del nen d’un salt.
- Totes les mangostes són així – va dir el pare. - Si el Teddy - que era el nen que l’havia acollit - no l’agafa per la cua ni intenta tancar-la en una gàbia, es passarà tot el dia entrant i sortint de casa. Anem a donar-li alguna cosa de menjar.
A la Rikki-tikki li va agradar moltíssim i llavors va començar a sentir-se millor.
3a part
La Rikki, la mangosta, es va quedar a la casa de la família que l’havia acollit, i allà va conèixer al Xuxundra, el ratolinet, i a la Xua, la seva cosina; i al Darzee, l’ocell teixidor, i a la seva dona, que el van avisar dels grans perills del jardí: el Nag, la gran serp cobra i la seva esposa Nagaina.
Les dues cobres volien quedar-se amb el jardí de la casa i van planejar matar a la família. Llavors el Nag es va colar a la casa però el Xuxundra va avisar la Rikki i abans de que el Nag pogués fer res, la Rikki va saltar sobre seu i la va matar com fan les mangostes. Mentrestant la Nagaina seguia al jardí esperant una senyal.
Si llegeixen un llibre antic de història natural, veuran que, quan una mangosta rep una mossegada d’una serp en una baralla, se’n va corrents a menjar unes herbes que la curen. Això no és veritat. La victòria consisteix en una qüestió de velocitat, tan dels ulls com dels peus; es tracta del cop de la serp contra el salt de la mangosta; i com que no hi ha cap ull capaç de seguir el moviment del cap d’una serp quan ataca, això fa que les coses passin d’una manera molt més meravellosa que si fossin herbes màgiques. La Rikki-tikki era conscient de que era una mangosta jove, i precisament per això, estava molt satisfeta d’haver esquivat un atac per l’esquena.
4a part
Llavors, quan la cobra Nagaina es va adonar que la mangosta Rikki-tikki-tavi havia matat al seu marit Nag, es va enfadar molt i va decidir que ella mateixa mataria al nen i als pares de la família que havien acollit a la mangosta. La Rikki se’n va assabentar i va demanar ajuda al Darzee, l’ocell teixidor.
Llavors el Darzee es va posar a caminar com si tingués l’ala trencada mentre la Nagaina s’acostava a ell pensant en menjar-se’l. La Rikki va anar a buscar-la. Mentrestant la Nagaina s’ho va pensar millor i va decidir anar a acabar amb la família mentre estaven menjant.
Quan estava a punt de mossegar el nen, va arribar la Rikki i va començar a barallar-se amb la Nagaina, la mossegar a la cua i no la deixava anar. Però la serp es va dirigir al seu cau i va arrossegar la Rikki amb ella, i això és el més perillós que li pot passar a una mangosta perquè en la foscor de la cova no pot veure què fa la serp.
Però la Rikki va vèncer i quan va sortir es va quedar com a guardiana del jardí i la casa de la família, que sempre van cuidar d’ella.
Esperem que us agradi!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada